En la que el Bernat se't troba (Manel)

D  A  Em  D  A

  D                           A

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants

      Em

i amb una em vaig posar d'acord

      D          A       D

vam conversar, vam riure i hem fet l'amor.

                   A             Em

I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí

              D              A        D

amb un castellà força estrany, sorprenentment fluid.

D  A  Em  D  A

   D                         A

“Quin nas més gros que tens”, m'ha dit,

                         Em

la dona alta des del llit, i a la paret ha assenyalat

           D        A          D

un quadre verd que de nena havia pintat.

                                   A

I “Que bonic! Que bonic! Que bonic!” m'he dit,

                      Em

quina nena més dolça devia ser,

                  D      A            D

quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.

D  A  Em  D  A

  D                      A

“Si tanques els dos ulls”, m'ha dit,

                             Em

“si et quedes quiet a dins del llit, t'ensenyaré una cançó

      D          A              D

que a casa em cantaven per’nar a dormir.

                      A                       Em

Parla d'un bosc i d'un senyor que hi viu aïllat entre oms i flors

                        D

i es protegeix dels mals humans

         A          D

amb un exèrcit d'animals”.

                                   A

I “Que bonic! Que bonic! Que bonic!” m'he dit,

                   Em

i quina veu més fina que té

                  D      A            D

quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.

D  A  Em  D  A

          D                          A

Però el Bernat m'ha dit que t'ha vist per Barcelona,

      Em                    D  A

que t'acompanyava un home molt alt,

        D                          A

que li has preguntat si encara ens freqüentàvem

      Em               D  A

i que m'envies molts records.